llampegar

Inherited from Vulgar Latin *lampicāre, a frequentative verb based on Latin lampas (“lamp, torch”), of Greek origin.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎəm.pəˈɣa]
• IPA^(key): (Valencia) [ʎam.peˈɣaɾ]

llampegar (first-person singular present llampego, first-person singular preterite llampeguí, past participle llampegat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to flash (said of lightning)

• llampec
• llampegadissa
• llampeguejar

• “llampegar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “llampegar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “llampegar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “llampegar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.