estossegar

From tos (“cough”).

• IPA^(key): (Central) [əs.tu.səˈɣa]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.to.səˈɣa]
• IPA^(key): (Valencia) [es.to.seˈɣaɾ]

estossegar (first-person singular present estossego, first-person singular preterite estosseguí, past participle estossegat); root stress: (Central, Balearic) /ɛ/; (Valencia) /e/

1. (intransitive) to cough (to clear one's throat)

   Synonym: tossir

• “estossegar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “estossegar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “estossegar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “estossegar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.