plàntula

Borrowed from Medieval Latin plantula.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈplan.tu.lə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈplan.tu.la]

plàntula f (plural plàntules)

1. (botany) seedling, plantlet

• planta

• “plàntula” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “plàntula”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “plàntula” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “plàntula” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.