llançar

Inherited from Old Catalan lançar, from Late Latin lanceāre 'hurl (a spear)', from Latin lancea (“spear”) (whence Catalan llança), of Celtiberian origin. First attested in the 14th century.^[1] Compare French lancer, Italian lanciare, Occitan and Portuguese lançar, Spanish lanzar.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎənˈsa]
• IPA^(key): (Valencia) [ʎanˈsaɾ]

• Audio:

  (file)

• Rhymes: -a(ɾ)
• Homophones: llançà, llençar, llençà

llançar (first-person singular present llanço, first-person singular preterite llancí, past participle llançat)

1. (transitive) to throw (to cause an object to move rapidly through the air)

   Synonym: llençar

2. to launch

• llança

• “llançar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “llançar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “llançar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.