al·legar

Borrowed from Latin allēgāre.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əl.ləˈɣa]
• IPA^(key): (Valencia) [al.leˈɣaɾ]

al·legar (first-person singular present al·lego, first-person singular preterite al·leguí, past participle al·legat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/(transitive)

1. to allege
2. (law) to plead

• al·legació
• al·legat

• “al·legar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “al·legar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024